Les llengües de l’Anaconda

L'estonià i les llengües sud-estonianes són unes llengües que en principi són originàries dels Urals, a Rússia. Aquest grup de llengües són parlades per uns 24 milions de persones a diferents zones. A la conca dels Carpats és on hi ha l’hongarès, per exemple. Llavors, si ens n’anem al nord d’Europa tenim el sami, el finès i l’estonià. Per la part de Rússia i relativament a prop de Finlàndia, hi ha el komi o l’udmurt, una altra llengua aquesta última, que en parlarem amb més detall en un altre capítol del llibre. També n’hi ha per la banda dels Urals i de Sibèria, com ara les llengües samoiedes. Algunes d’aquestes llengües tenen molts pocs parlants o estan a punt de desaparèixer i algunes ja han desaparegut.

Fa més de 400 anys, les dones de la província xinesa de Hunan es van inventar una llengua secreta per superar la ignorància a què les sotmetien els homes. La societat patriarcal els barrava el pas a les escoles i els impedia l'accés a l'educació. El nushu, literalment "escriptura de les dones", era inintel·ligible per als homes. A través d'aquest llenguatge les dones podien denunciar les injustícies derivades del patriarcat imperant i també compartir els abusos que patien. Amb el temps va esdevenir, doncs, una font d'alliberament i d'agermanament femení.

La llengua letona és la que principalment es parla a Letònia, capital Riga. És una llengua indoeuropea -ja hem parlat al programa què va ser l’indoeuropeu i les llengües indoeuropees. Parlen el letó uns 1.7 milions de persones al món, la majoria de les quals viuen a Letònia.

Els yaaku són una tribu cuixítica amb orígens a Etiòpia i que viuen al bosc de Mukogodo del comtat de Laikipia, Kènia. Els yiaku han viscut en harmonia i amb un estret lligam amb el bosc des de temps immemorials. La comunitat parla la llengua yaakunte, una llengua cuixítica, que ha estat marcada al llibre vermell de la UNESCO de llengües en perill d'extinció com a llengua en perill o amenaça d'extinció i fan servir la reforestació del bosc per a revitalitzar la seva llengua. Escolteu, escolteu...

Al content africà s'hi parlen moltíssimes llengües. En aquest episodi parlem per sobre de les grans famílies lingüístiques de les llengües africanes.

L’amazic és una llengua de la família afroasiàtica parlada en totes les regions acabades de citar. Té entre 18 i 30 milions de parlants. La variació que presenten els seus dialectes ha fet que alguns lingüistes hagin preferit considerar-los com a llengües diferents d’una única branca amaziga. Altres lingüistes, atenent a l’origen comú i a les similituds fonamentals entre totes les variants, consideren que es pot parlar d’una única llengua. Els quatre grans blocs dialectals de la llengua amaziga són el septentrional, l’occidental, l’oriental i el tuàreg. La major part dels parlants d’amazic empren alguna de les variants principals septentrionals: rifeny, tamazight i taixelhit al Marroc; cabilenc, xaui i mozabita a Algèria. L’amazic és llengua oficial al Marroc (des de 2011) i Algèria (des de 2016). Als dos estats, però, l’ús oficial de l’àrab continua sent privilegiat per les autoritats. Font: Nationàlia.

L'indoeuropeu és una llengua que es parlava ara fa entre 6 i 8.000 anys en alguna zona del Caucas entre Rússia i Ucraïna. D'aquesta llengua en van sortir llengües com el català, l'anglès, l'hindi, el rus i moltes altres.

El zulú o zulu (en zulu: isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu. El parlen vora 10 milions de persones, de les quals el 95% viuen a Sud-àfrica. És una de les 11 llengües sud-africanes oficials de 1994 ençà; el 25% de la població el parla i més del 50% l'entén. És, doncs, una de les llengües més parlades a Sud-àfrica; s'ensenya en zulu en l'educació primària i secundària i s'hi editen llibres i revistes. És la segona llengua bantu més parlada, després del shona. Com moltes altres llengües bantu, s'escriu amb l'alfabet llatí. (Viquipèdia)

L'igbo és una llengua nadiua dels igbos que es parla a Igboland, al sud-est de Nigèria. L'Igbo és una llengua nacional de Nigèria. Hi ha uns 20 milions d'igbo-parlants, la majoria a Nigèria i sobretot són del grup huma dels igbos. S'escriu amb l'alfabet llatí, que fou introduït a Nigèria pels colonitzadors britànics.

Parlarem en concret d’una llengua que es diu chavacano, una paraula que a molta gent li sonarà potser amb un altre significat. En aquest cas, parlem d'una llengua criolla que es parla a l’illa de Mindanao, a les Filipines

l'amhàric és una de les llengües que es parla a Etiòpia i, a més, n'és la llengua oficial.

El papiament (papiamentu o papiamento) és una llengua criolla caribenya basada essencialment en el portuguès. El parlen més de 300.000 persones, sobretot a les illes d'Aruba, Bonaire i Curaçao-

Ara fa uns mil cinc-cents anys, un grapat de nadius de l'actual illa de Taiwan fan salpar de la seva terra amb senzilles canoes. Empesos pel vent i també per la força dels rems, van travessar el vast oceà fins a tocar terra en illes remotes i països estranys l'existència dels quals mai s'haurien pogut imaginar. Aquella gent es va establir des de Madagascar, passant per les Filipines, Malàisia, Indonèsia, Nova Zelanda, la Melanèsia, la Micronèsia, la Polinèsia, les costes i les illes del voltant de Papua Nova Guinea i fins a l'illa de Rapa Nui. Un dels llegats més formidables d'aquella navegació extraordinària són les llengües austronèsiques, i derivades, les anomenades llengües oceàniques com el paama o el paamès parlat a Vanuatu.

És la llengua de la península coreana al nord-est asiàtic. Es parla a Corea del Nord (20 milions), Corea del Sud (42 milions) i també el parlen gairebé 2 milions de persones a la Xina, principalment a les províncies frontereres amb Corea del Nord. A més, hi ha aproximadament mig milió de parlants al Japó i Rússia, així com un nombre significatiu als Estats Units (més de 600.000) amb grans comunitats a la costa oest i a Nova York. Altres comunitats es troben a Singapur, Tailàndia, Guam i Paraguai. El nombre total de parlants és d’uns 80 milions.

Dins del programa "Els viatgers de la Gran Anaconda", amb Toni Arbonès, a Catalunya Ràdio, el lingüista David Valls ens porta de viatge a través de les llengües del món. A partir de l'espai radiofònic, ha escrit "Les llengües de l'Anaconda" (Viena), un llibre que obre portes a altres idiomes i sobretot a altres sistemes de pensament i de comunicació cultural.

El rotokas té l'alfabet més curt de totes les llengües del món conegudes. Només té 12 lletres i 11 sons. El parlen unes 4.000 persones de l'illa de Bougainville, a l'est de Papua Nova Guinea, considerat el territori amb la diversitat lingüística més gran del món perquè s'hi han identificat entre 800 i 1.000 llengües. D'aquestes, a Bougainville se n'hi parlen divuit, entre les quals el rotokas, que es manté ben viva perquè hi ha transmissió de pares a fills i s'ensenya a les escoles. Tot fa pensar que perdurarà en les pròximes generacions. El rotokas, a les llengües de l'anaconda amb David Valls, lingüista.

El k'itxe' és una llengua maia que es parla a Guatemala. En aquest capítol en parlem una mica, així com també parlem del Popol Vuh.

Anirem cap al nord, cap a Bergen, una ciutat del sud-est de Noruega. Quina característica té el noruec, que és la raó del programa d’avui? Doncs que té 3 gèneres: el masculí, el femení i el neutre. I, què hi passa a Bergen? Doncs, ara fa uns segles, van passar de tenir els tres gèneres a tenir-ne dos. El gènere femení es va perdre i van quedar dos gèneres que anomenen: el comú i el neutre. Per tant, això vol dir que el gènere femení i el masculí formen part d’un mateix gènere i que segueixen la mateixa flexió, que és la masculina.

La llengua dòrica no es parla a Grècia, en aquest cas, sinó que es parla a Escòcia. El dòric, el nom popular que reben els escocesos del nord del mig o del nord-est escocès, fa referència a la llengua escocesa tal com es parla al nord-est d'Escòcia.

La llengua n/uu és una llengua amb clics -d'aquí aquest símbol estrany després de la n-, que es parla a Sud-àfrica per només dues germanes.