Només a la ciutat de Barcelona, hi ha unes 5.000 persones sense llar, més d’un terç de les quals dormen al carrer cada dia. 1.384, exactament, se’n van comptabilitzar la nit que la Fundació Arrels va fer l’últim recompte, ara fa dos anys. Un cens que volen actualitzar d'aquí a uns dies i pel qual es necessiten voluntaris. També a l’Hospitalet de Llobregat, és previst fer recompte de les persones sense llar. En aquest cas serà l'11 de desembre.

Si ens fixem en les xifres disponibles, als 1.384 sense sostre que dormen al carrer cada dia a la capital catalana, hem de sumar 2.860 persones acollides en centres públics o privats i 536 més que viuen en assentaments informals o edificis abandonats. Això, que sapiguem, perquè hi ha una realitat oculta que no surt a les estadístiques. De fet, s'estima que al conjunt de Catalunya hi ha unes 60.000 persones sense llar o en risc greu d'exclusió residencial.

Els perfils són diversos: persones i famílies desnonades, o en procés de ser desallotjades, nouvinguts que s’estan temporalment en cases de coneguts, en centres d’acollida o en locals pastera, massificats, sense condicions de salubritat, o directament al carrer. Hi ha persones refugiades, demandants d’asil, dones que han patit violència de gènere. Molts perfils i una mateixa i dura realitat, com la que explica el José Luis, que va viure 18 anys al carrer.

A la Fundació Arrels tenen clar que les xifres de què disposen són només "la punta de l'iceberg" d'un problema social que escurça l'esperança de vida de les persones. La directora de l'entitat, Bea Hernández, explica que està al carrer durant més de mig any "cronifica la situació" i fa molt difícil que la persona mateixa pugui recuperar certa autonomia.

La majoria de persones que viuen al carrer són homes de mitjana edat, entre 40 i 50 anys, però en els últims anys s'ha detectat un augment de la presència de persones més joves, entre 18 i 30 anys, i de dones. | Informa: Olga Rodríguez