La Sidratul i l’Ailyn són dues nenes de Ciutat Vella. Aquest curs fan I3 i I4, respectivament, i cada setmana passen dues tardes a la Fundació de l’Esperança, situada al mateix districte. Allà es relacionen amb altres nens, fan activitats de lleure, deixen volar la imaginació i en surten amb un somriure, tal com diuen l'Angie, mare de l'Ailyn, i en Hossain, pare de la Sidratul. Si no fos per projectes com aquest, que donen accés gratuït a activitats fora de l’escola, aquestes nenes difícilment tindrien la possibilitat de fer extraescolars. Els seus pares no tenen prou recursos, com els passa a prop de 468.000 nens, nenes i adolescents a Catalunya. Això són 75.000 més que fa vuit anys i vol dir que un de cada tres menors catalans està en risc de pobresa o exclusió social.

Per fer-hi front, existeixen entitats com la Fundació de l’Esperança, que col·labora amb serveis socials i té diverses línies d’actuació. Una d’elles és l’acompanyament a infants i joves d’entre 0 i 21 anys, que aquest curs ja n'ha beneficiat prop de 300. Enguany, a més, la fundació participa en la prova pilot dels anomenats Espais de Creixement, una iniciativa del programa CaixaProinfància de la Fundació ‘la Caixa’ adreçada a infants de 3 a 6 anys, com l'Ailyn i la Sidratul.

Les sessions d'aquest projecte comencen amb un berenar conjunt en què els nens poden compartir amb els seus companys, les educadores infantils i les voluntàries com els ha anat el dia. Després, durant una hora, fan una activitat que va variant cada setmana. I finalment, acaben escoltant un conte. "Fem molts jocs de cohesió de grup perquè vagin creant vincles i cada cop es notin més segurs. També fomentem que sentin que l'espai és seu", explica Rachida El Boukhnouz, una de les educadores infantils que hi treballa.

Beneficis per a les famílies

Segons l’Angie i en Hossain, la canalla està encantada amb la Rachida. I ells hi estan també molt agraïts, tant per tot el que aporta el casal a les seves filles com a ells mateixos. Per exemple, els facilita la conciliació, els fa conèixer altres famílies i fins i tot els ajuda amb l’idioma. En el cas de l'Angie, que és colombiana, el seu repte és el català. "L'Aylin ha avançat molt des que va entrar al casal, n'ha après molt, i m'ensenya a mi també. Em diu paraules i m'explica què volen dir", explica. En el cas del Hossain, de Bangladesh, està millorant el seu castellà i comença a aprendre català gràcies a la Sidratul. "Ara em parla en castellà i l'altre dia em va dir «papa, seu», en català!", celebra, rient.

D’altra banda, aquest curs ja hi ha programades tres sortides a la natura amb infants i famílies, una activitat que, segons l’educadora, crea comunitat. La Rachida assegura que la seva feina és molt gratificant, i és un sentiment compartit per Jalal El Aamri, coordinador de serveis educatius de la fundació.

Això sí, no obvien la realitat i reconeixen que caldrien més serveis pensats per a nens i nenes en risc de pobresa. En aquest sentit, recorden que per ara només poden oferir vint places per a infants de tres a sis anys, en una zona on hi ha molta més necessitat. "Al grup de 3-6 la llista d'espera és de setze nanos. La demanda supera l'oferta", lamenta en Jalal. Davant d'això, té l’esperança que, veient l’èxit d’aquesta prova pilot, l’any vinent es puguin ampliar els Espais de Creixement a molts més centres arreu de Catalunya i de l’Estat.