El 2 d’agost de 2022 és una data marcada per sempre en la vida de Salman Rushdie. Aquell dia, mentre es preparava per donar una conferència sobre la seguretat dels escriptors a Chautauqua, Nova York, va ser víctima d’un atac amb ganivet que li va fer perdre un ull. Tres anys després, l’autor britànic-estatunidenc d’origen indi ens parla de com ha transformat aquesta experiència en literatura i en una filosofia vital. Per entendre el que va succeir, cal retrocedir a 1989, quan l’aiatol·là iranià Ruhollah Jomeini va emetre una fàtua que ordenava la mort de Rushdie arran de la publicació de 'Versos satànics', considerada blasfema per part del món musulmà. Durant més de 30 anys, l’escriptor va viure sota amenaça constant. Salman Rushdie atén els micròfons de 'La Brúixola' en el marc de la cinquena edició del projecte Metafuturo d'Atresmedia.

De la fàtua a la llibertat

El llibre 'Knife' neix d’aquesta experiència extrema. Rushdie hi descriu la violència no només com un fet, sinó com un ressò que perdura en el cos. “Ara és més feble”, confessa, “han passat tres anys i ja no tinc malsons”. Per a ell, aquest temps extra és una benedicció: “Si et donen temps addicional, no el malgastis. Escriu, estima i viu la vida més rica possible”. Malgrat tot, Rushdie manté el seu esperit lúdic: “Els acudits i l’humor són un bon antídot contra l’autocràcia”. Una actitud que també impregna la seva obra: “No m’agrada llegir ni escriure res sense sentit de l’humor”. Després de Ganivet, ha publicat L’Hora Onzena, la seva primera ficció després de l'atac. “Aquí és on pertanyo”, diu. I ja prepara noves històries: “Hi ha més coses esperant que jo torni a asseure’m i treballi”.