El govern de Jaume Collboni avança en l’objectiu d’instal·lar 500 càmeres de videovigilància repartides per tota la ciutat abans del 2027. De fet, la primera fase començarà entre finals del 2025 i principis de 2026, amb la que se n’instal·laran 134 a l’Eixample i Ciutat Vella amb una inversió de 3,8 milions d’euros. Un dels punts centrals és la plaça de Catalunya, on n’hi posaran 14, i on fins ara, i tot i ser un dels espais més cèntrics de la ciutat, encara no havia cap càmera. Les imatges les veuran en directe agents de la Guàrdia Urbana, que podran acostar-se o allunyar-se amb un comandament per ampliar o reduir el radi d’imatge, i es guardaran durant tres mesos per si s’han d’usar com a prova judicial. Per parlar de tot plegat ha vingut a La Ciutat el Roger Canals, professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, antropòleg especialista en imatge i cultura visual, digital, postveritat i confiança visual, qui ens ha explica si aquesta aplicació és positiva o pot acabar repercutint en el nostre dret a la privacitat.

Ens ha explicat que és normal que la gent pugui pensar que s'està violant el dret a la seva privacitat, i que tot i estar en un lloc públic, poc acabar perjudicant a la gent si aquestes imatges acaben en les mans equivocades. La Guàrdia Urbana serà l'encarregada de gestionar aquestes imatges que es començaran a implementar aquests mesos.