L'estiu del 2018 l'Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS) es va inscriure davant el Ministeri de Treball, i fins i tot el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre a impedir que prosperés el registre d'un sindicat de treballadores sexuals, finalment suspès per l'Audiència Nacional. La Sabrina Sánchez és secretària d'organització d'OTRAS, i també és activista en les lluites trans i migrant. Vam tenir una conversa amb ella sobre treball sexual, organització col·lectiva, feminismes i transfòbia.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

«Curiosament causa molt d'enrenou que les dones s'organitzin, però quan la patronal es va organitzar el 2004 no hi va haver tant d'enrenou. És curiós que en nom del feminisme, un goven que s'autoanomena feminista estigui posant tants impediments perquè un grup de dones tan vulnerables es pugui organitzar, quan a més a més és el seu dret constitucional», critica la Sabrina. Tot i l'existència d'associacions, defensen la necessitat d'una organització sindical: «El fet de donar-nos un estatus com a treballadores ens dóna un lloc a les taules de negociacions on es prenen decisions sobre les nostres vides».

Les visions imperants sobre la prostitució, diu la Sabrina, les situació o bé com a víctimes a ser rescatades o bé com a delinqüents. Per ella el treball sexual és una opció, dins les opcions limitades que ofereix el capitalisme. «En el capitalisme no podem triar res, tothom té les opcions limitades; tens un ventall d'opcions, i algunes en tenim més i altres en tenim més, i dins d'això cadascuna va veient què li encaixa millor, quin és el tracte millor per tu», assegura. Considera que la crítica al treball sexual té darrere un cert puritanisme. «Hi ha persones per qui el sexe no és una cosa tan central, i el podem vendre, i gaudir, i apreciar d'una altra manera».

Les crítiques a les treballadores sexuals, diu, provenen d'un feminisme hegemònic «que no surt del subjecte universal blanc, europeu, heterosexual i cisgènere». «Hi ha molta gent a qui li sona bé el feixisme i es dedica a exterminar allò diferent, i aquest feminisme punitiu no se n'adona que està aliat amb les persones equivocades». «Aprofiten el fet que per les dones trans sigui difícil tenir una feina regular, que moltes som treballadores sexuals i moltes defensem el treball sexual, per barrejar-ho tot i dir "els queers —ho barregen tot— defensen la prostitució". Fan aquests poti-potis justament per confondre, i al final és la mateixa estratègia de Donald Trump».

Tot i això, la Sabrina és optimista. Diu que en les perifèries les lluites sí que estan connectades, i parla per exemple de les relacions entre les treballadores sexuals i les feministes migrants o decolonials, o els col·lectius LBT. «No es tracta de posar-se en plan "sóc la més víctima de les víctimes perquè pobreta de mi", sinó de pensar quines opressions puc exercir sobre altres cossos».

Per acabar, la Sabrina assenyala que «tota aquesta batalla del treball sexual és també una batalla econòmica, perquè el poder es vol fer amb el control d'aquest treball que sempre ha estat submergit, que és difícil de controlar perquè es pot fer a tot arreu, i com diu Silvia Federici, tots els camps econòmics en què les dones poden ser independents són un camp de batalla».

[La foto de la Sabrina Sánchez és de la fotògrafa Clara Fortuny]

Segueix La Trucada