Tema del dia

Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi!

Està bé, això!

• Portal Com ho diria?

L'expressió de la setmana

• Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d’aconseguir-la.')

Bonus

Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana.

• Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus!

Novel·les

• La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda


• Fanny, de Carles Soldevila


• Veus al ras, de Sebastià Perelló


• Jo, vosaltres, de Jo Maymó


• La campana, d'Iris Murdoch


• El mar, el mar, d'Iris Murdoch

Pòdcasts

• L'illa de Maians


• Ciutat Maragda


• Gent de merda

Transcripció

Andreu:

[0:15 ] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista!


Andreu:

[1:51 ] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs?


Xavier:

[1:53 ] Bon dia, què tal?


Andreu:

[1:55 ] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura?


Xavier:

[1:57 ] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no?


Andreu:

[2:27 ] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses.


Xavier:

[3:18 ] Sí, i tant.


Andreu:

[3:19 ] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no?


Xavier:

[3:23 ] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran.


Andreu:

[4:10 ] D'acord, clar, per als lectors és la primera.


Xavier:

[4:13 ] Exacte.


Andreu:

[4:14 ] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai.


Xavier:

[4:23 ] Sí, això diuen.


Andreu:

[4:25 ] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després?


Xavier:

[4:33 ] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final...


Andreu:

[5:32 ] És anecdòtic.


Xavier:

[5:33 ] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta.


Andreu:

[5:45 ] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta?


Xavier:

[5:56 ] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents.


Andreu:

[6:54 ] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no?


Xavier:

[6:58 ] Sí.


Andreu:

[6:59 ] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, co