Avui parlarem d’un impostor com pocs, un llepaculs, un fatxa, un gandul, un plagiador, un maltractador, un putero i un arribista. No va ser ni un autor marginal ni incomprès ni bohemi. Era un penques que mirava de treballar entre poc i res, més fatxa que Don Pelayo i que era capaç de vendre a sa mare per complaure els polítics (com més dretans, millor). Un funcionari al servei del poder (de fet, una de les seves feines era la de censor). Ens venjarem de la llauna que ens va donar al Batxillerat Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida. De nom artístic, Gustavo Adolfo Bécquer.