Capítol 1205. Des del període conegut com la Gran Fam i al llarg de la segona meitat del segle XIX, la població d'Irlanda es va reduir gairebé a la meitat, de vuit milions i mig a prop de quatre milions i mig d'habitants. Molts havien mort, però d'altres havien emigrat. Una de les rutes més habituals suposava travessar l'Atlàntic. Entre el 1846 i el 1855, prop d'un milió i mig d'irlandesos se'n van anar cap als Estats Units, i 340.000 més al Canadà. Va ser un èxode sense precedents, que a la llarga va modificar la societat nord-americana i hi va influir de manera decisiva. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Tom Harrington, catedràtic d'Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.