En aquesta ocasió parlarem d’un home autoritari, paranoic, desconfiat, cruel i megalòman, però, que queia molt bé als occidentals perquè encarnava la imatge del comunista bo.

Va ser distingit amb la Legió d’Honor de França (PUTOPSG), l’ordre del Cavaller de Gran Creu i Ordre al Mèrit de la República Italiana, la Gran Creu Ordre Especial de la RFA, el Collar al Mèrit Civil del Regne d’Espanya, l’Ordre Olímpic del CIO. Va guanyar tres cops el premi d’Heroi de la República Socialista de Romania els anys 1971, 78 i 88. Es referia a ell mateix com “el Danubi blau del Socialisme” i els mitjans del seu país el definien modestament amb epítets com: “cos celest”, “arquitecte”, “demiürg”, “déu secular”, “príncep encantador”, “estel del matí”, , “sol”, “tità”, “visionari”, “geni dels Càrpats”, “Roure de Sconicesti” o el més comú de tots: “conducator”. Parlem, és clar, de Nicolae Ceaucescu.