repertori:
bartika eam rai- farak parcha, pardaina · ityaadi, aandhii 2o24
suzeena shrestha - junkiri · 2o18
rachana dahal - aagya · daagbatti 2o22
astha raut - kosis gara · 2o22
ankita pun - sakhi · maili 2o22
prajina - yo sahar · 2o21
niva dangol - sina jya · 2o24
trishna gurung - solti jiu · 2o23
nirita yakthumba amb phosphenes - antya · simit yaad 2o23
laxmi thapa - aama · 2o22
jhuma limbu - khuiya marri · 2o23
aashma tamang amb sagaranaa - nila aakash · 2o24
bartika eam ra i- ke hunthyo hola hami sangai bhayeko bhaye? · ityaadi, aandhi 2o24
aúdio no disponible
1 bartika eam rai- farak parcha, pardaina · ityaadi, aandhii 2o24

amb la veu de bartika eam rai comencem una hora dedicada a sentir cantants nepaleses
dotze dones rankita, rachana, jerusha, gini, jhuma, laxmi, nila, nirita, prajina, niva, trishna i suzeena
ens han cantat recentment la melangia de viure a nepal sent una dona, la resiliència dins d'un patriarcat antic i rancuniós
ens parlen d'esperança i desesperança, de construcció i desconstrucció
un país on és difícil somiar, on tot hom vol anar-se'n com canta suzeena shresta a lluerna de bipul chetri, que diu més o menys:
'...així és el camí ací
tots marxaran
no et deixis atrapar en coses inútils
per viure la vida
vull volar
ballant com una lluerna
una nit de juny quan el riu kalkal baixa ple
la imaginació m'omple els ulls
aquesta nit dolça
abans que arribe l'alba
fugirem, tu i jo
com les lluernes ...'
2 suzeena shrestha - junkiri · 2o18
bartika eam rai cantant i compositora de lalitpur, 1991, la vall de katmandú
va ser criada per cinc mares (la aamaji i les seues germanes), les seues arrels musicals es remunten als sopars familiars amb antaksharis (joc d'encadenar cançons) i a l'aprenentatge de valorar el lirisme en converses amb la seua mare des que tenia set anys. canta a l'escola i va perfeccionar les seues habilitats innates amb mentors com gurudev kaamat, shreeti pradhan, upendra lal singh, roshan sharma i john shrestha

la seua música està inspirada en aquestes dones poderoses i vocals per les quals va ser criada; el seu pare que escrivia poesia de manera anònima; i la seua educació mixta a "pahaar": les muntanyes on viuen els seus avis paterns; el "terai": l'altiplà xafogós on viuen els seus avis materns, i "kathmandu": la bulliciosa ciutat indie on va créixer. [i també nova york on viu des del 2o15] les seues lletres estan inspirades en històries contemporànies de la vida real, en persones quotidianes, emocions com a vulnerabilitat, inseguretat, l'envelliment, les esperances, els somnis entrellaçats, les dinàmiques amb la societat, la majoria d'edat i la llar que tots estem perseguint sense parar

aquest és un projecte musical col·laboratiu des del seu debut "bimbaakash", amb l'experimentat músic i productor diwas gurung, que va créixer respectant a l'escbola budhanilkantha -i també viu a nova york-
el seu aclamat ep debut "bimbaakash" es va publicar el 2o16 seguit de l'àlbum de llarga durada "taral" el 2o18 i l'ep "si/ma- [na]" el desembre de 2o19
el 2o24 publica aandhi ityadii -la tempestat etc- que ha presentat en acústic a londres, san francisco, charlotte, dallas, kathmandu, lalitpur i pokhara
suzeena shrestha, katmandú 1995, seu pare va faltar quan tenia 12 anys, va començar formalment la seua carrera musical l'any 2o11 a una banda de metall, "daiblo"
es va unir a "kramasha nepal" el 2o17 i van llançar un àlbum
després començà carrera en solitari llançant "tero bau ko sampati" i diverses versions de cançons populars, el cover de farki, farki d'albatros la feu molt coneguda
recentment ha format la seua pròpia banda anomenada "the act" actuant en diversos esdeveniments i concerts
(il·lustració generada per ia)
rachana dahal "aagya" és una cançó emotiva i commovedora que parla del dolor d'intentar salvar una relació que sembla que s'està acabant, de la frustració que es produeix quan aquest esforç no és suficient, sense adonar-se que el paio no paga la pena
la cantant i compositora de patan, rachana dahal, va començar la seua carrera musical el 2o19 amb el seu primer senzill 'bhumari' que ja li reportà molts seguidors. és coneguda per escriure cançons amb metàfores de desamor, i la seua veu emocional
3 rachana dahal - aagya · daagbatti 2o22
recordant que jerusha rai (la del retrat) la cantant que va desaparèixer el setembre de 2o22 encara no ha aparegut (li dedicarem un programa sencer)
a barud, el seu tema més conegut, parlava de la sensació que li deixà la guerra civil que acabà el 2oo6
discografia:
a dark place to think, 2o16
sunsaan, 2o19
concerts i col·laboracions al seu canal https://www.youtube.com/@JerushaRai
jerusha pertany als primers pobles kirati del sud d'àsia, compositora, cantant i productora, experimenta amb sons folk i arrels, barrejant sensibilitats hipnòtiques i psicodèliques, les lletres tracten la identitat indígena, el desplaçament i l'espiritualitat des d'un espai profundament íntim
4 jerusha rai - barud · versió directe per a la web serie guff gaff, 2o21
ankita pun, nascuda el 2oo2 a dang, estat de lumbini, als desset anys començà a tocar versions pels bars de butwal on estudiava secundària, els veïns la criticaven i la seua família s'ho va prohibir
el 2o22 tragué el primer àlbum maili i ara prepara el segon
canta a les dones que es queden soles, treballant per a la família política, mentre els seus marits imposats marxen a treballar fora, per molts anys
5 ankita pun - sakhi · maili 2o22
prajina, de chitwan, ha publicat dos epés nineteen (2o21) i shabda haru (2o23), quan arribà a katmandú compongué yo sahar, una ciutat on passava més freda cada dia i s'unia a la gent cremant el fem als carrers per calfar-se
6 prajina - yo sahar · 2o21
a les rodalies de katmandú encara se planta arròs, dues collites a l'any, dins del dèdals de l'antiga ciutat encara hi ha patis on resisteix la cultura newari original de la comarca de la vall, les cançons d'asare celebren la plantació de l'arròs [que menja tothom dos cops al dia] com esta sina jya que va sortir el mes passat amb,
veu: niva dangol, tecles: sun mi paik; violí: rabindra maharjan; madal(tabal llarg): jagannath jd; flauta: roshan putuwar guitarra: nimesh tamang; baix: kobid bazra

aquest estil de cançons d'asare és molt popular a la ment dels nepalesos i nepaleses
segons el sistema agrícola del nepal, el arrossar es planta durant l'estació de pluges
en el moment de la sembra, totes les presents al camp s'entretenen cantant i ballant aquestes cançons
les treballadores: ropare , bause, hali* i fins i tot els rics o propietaris de la finca gaudeixen aquest dia llançant-se fang entre ells
el dia 15 de asar (també asare, asad, ashar o asadh) del calendari nepalés [enguany u de juliol] es considera un dia especial, hi ha la tradició de menjar mató i chiura -arrós xafat-
a més, fa poc el govern del nepal ha declarat dia festiu nacional de l'arròs i s'han programat diversos actos i activitats

*nota: els, sobretot les, que planten arròs al camp, i els que treballen anivellant les diferents parts del costat i els racons del camp per evitar que l'aigua surti del camp, i els que fan la feina d'arranjar el camps per evitar que l'aigua surti del camp, o fan la collita o llauren el camp amb bous-búfales tenen dret a plantar arròs, la persona que ho fa es diu hali
7 niva dangol - sina jya · 2o24
trishna gurung (1984, rupandehi, bhairahawa, lumbini) artista consolidada i molt volguda perquè el seu pop sona a folclore clàssic, visqué a palimpur, índia i ja en katmandú començà a fer música el 2oo7 i fa molts concerts per nepal, i a vegades per a la diàspora nepalesa a europa i austràlia
8 trishna gurung - solti jiu · 2o23
la cantant/baixista nirita yakthumba escriu i canta la seua cançó de debut "antya" que tanca l'ep "simit yaad" del trio indie-electro-folk-pop phosphenes
és una cançó d'una bellesa inquietant que explora el concepte de mort del ego, una melodia melancòlica i la lletra crea una sensació de reflexió i contemplació des de l'adolescència quan el futur és incert
9 nirita yakthumba amb phosphenes - antya · simit yaad 2o23
laxmi thapa només té una cançó, aama, dedicada a sa mare publicada el desembre 2o22 amb més d'un milió i mig de visites i centenars de versions
parla del amor de sa mare i entre línies de la solitut de les dones nepalíes que encara són obligades a fer matrimonis concertats, pagar una dot per acabar treballant com a dones de fer feines, llauradores, ramaderes, portant la cura dels majors i la criança de la xicalla a més d'aguantar al marit que s'els imposa
1o laxmi thapa - aama · 2o22
un altre esfereïdor costum patriarcal és el chhaupadi, manar a les dones a dormir fora de casa els dies que tenen la regla, tot i ser il·legalitzat pel tribunal suprem el 2oo5, chhaupadi encara és àmpliament freqüent al país. hi ha comarques dels districtes del mig oest on més del 7o per cent de les dones encara practiquen chhaupadi, segons les conclusions de l'enquesta d'indicadors múltiples del 2o14
de nou, el 2o17 el parlament del nepal va criminalitzar la pràctica, aprovant una nova llei, que estableix que qualsevol persona declarada culpable d'obligar una dona a seguir chhaupadi està subjecta a una pena de tres mesos de presó o una multa de 3.ooo rupies, o ambdues. però sense que hi hagi cap mecanisme d'aplicació i una manca de compromís dels líders locals, els experts asseguren que la legislació ha continuat sent totalment ineficaç
el mes passat, a achham una adolescent de 16 anys ha estat violada mentre estava fora en una cabana de chhaupadi, estava tan traumatitzada que es va desmaiar durant 12 hores i no va poder parlar. segons els informes, els locals creien que patia epilèpsia i s'havien negat a apropar-se a ella pensant que podrien contagiar la malaltia
jhuma limbu (1983, dhungesaghu, taplejung al racó