repertori:
virgem suta - amor ao avesso · 2o24
éme - dores laborais · disco tinto, 2o24
a cantadeira - da minha pele · 2o24
ana deus i luca argel - não fiz nada · canções de beber, 2o24
cara de espelho - paraíso fiscal · cara de espelho 2o24
the happy mess - és a minha humana · horas dias meses anos, 2o24
homem em catarse - gueto da paz · catarse natural, 2o24
júlio pereira - terra d'água · rasgar, 2o24
antónio chainho - fado moderno xxi · o abraço da guitarra, 2o23
janita salomé - altinho · pássaro azul, 2o24
dino d'santiago i luedji luna - oh bahia · 2o24
beatriz felício - a canção da bia · 2o23
sara correia - madrugou · liberdade, 2o24
marta pereira da costa - aranjuez & spain · sem palavras, 2o24
-----------------------------
1 virgem suta - amor ao avesso · 2o24
tornem a portugal
a sentir les novetats musicals dels últims mesos
2 éme - dores laborais · disco tinto, 2o24
virgem suta estrenà “amor ao avesso” el 13 de setembre, el segon senzill en previsió del quart treball original de la banda de jorge benvinda i nuno figueiredo.
en l'any que celebra quinze anys de carrera el 25 d'octubre publicaran el seu nou disc després de 8 anys d'aturada titulat "no céu da boca do lobo", que compta amb la producció de jp coimbra i la col·laboració del bateria jorge costa
l'àlbum va ser gravat entre beja, évora, lisboa i porto i reuneix 9 temes plens d'ironia al voltant de la vida quotidiana, entre paisatges i rutines del profund alentejo i històries d'amor en una època en què el temps escasseja i les relacions són cada cop més allunyades
virgem suta: jorge benvinda - veu; nuno figueiredo - guitarra, baix, cors; jp coimbra - sintetitzadors; jorge costa - bateria, percussió

éme és joão marcelo, des de les teulades del barri de sâo vicente en lisboa,
passat març va publicar el seu darrer disc, disco tinto, un disc gravat i produït a casa, amb l'ajuda de moxila, que també va coproduir i escriure algunes cançons, discografia:
gancia, 2o12
último siso, 2o14
domingo à tarde 2o17
éme e moxila, 2o22
corta mato, 2o23 ep amb moxila
disco tinto, 2o24

a cantadeira aka joana negrão "da minha pele" parla de com, al llarg de la vida, les nostres vivències queden marcades en el cos, com si fossin tatuatges. la pell és la llar i explica totes les nostres històries
3 a cantadeira - da minha pele · 2o24
per invitació de casa fernando pessoa, ana deus i luca argel van crear l'espectacle ruído vário, canções com pessoa l'any 2o17. i després un disc amb 15 cançons escrites gairebé totes sobre poemes de fernando pessoa. les veus d'ana i luca transformen i actualitzen el geni de pessoa, passant des de la tràgica solemnitat fins a la burla humorística, sempre acompanyades de la guitarra de luca i altres sorolls que amplien l'atmosfera dels poemes. set anys després tornen amb un segon llibre disc amb textos del poeta titulat canções de beber, del que sentim este poema de 1931
no vaig fer res, ho sé, ni ho faré,
però de no fer res vaig treure
que fer-ho tot i res és el mateix,
qui sóc és l'espectre del que no seré
vivim trobades dins de l'abandonament
sens veritat, sens dubte, sense amo
bona és la vida, però millor és el vi
l'amor és bo, però somiar és millor
discografia luca argel:
tipos que tendem para o silêncio, 2o16
bandeira, 2o17
ruído vário, 2o17 amb ana deus
conversa de fila, 2o19
samba de guerrilha, 2o21
canções de beber, 2o24 amb ana deus
ana deus (porto, 1963) cantant de tres tristes tigres
- estigué a la banda ban de 1987 a 1992-
discografia de tres tristes tigres:
partes sensíveis, 1993
guia espiritual, 1996
comum, 1998
visita de estudo, 2oo1
mínima luz, 2o2o
4 ana deus i luca argel - não fiz nada · canções de beber, 2o24
debut de cara de espelho, nova superbanda de música popular portuguesa que reuneix alguns dels noms més rellevants i creatius dels últims anys, provinents de projectes com ara deolinda, ornatos violeta, gaiteiros de lisboa, a naifa, humanos...
amb lletres i composicions de pedro da silva martins (autor i compositor de deolinda, ana moura, antónio zambujo, lena d ́água), a les quals s'associen les construccions d'instruments de carlos guerreiro (gaiteiros de lisboa, josé afonso, fausto, gac), el baix de nuno prata (ornatos violeta), les guitarres de luís j martins (deolinda, antónio zambujo, cristina branco) i les percussions de sérgio nascimento (sérgio godinho, david fonseca, humans, deolinda) al servei de la veu profunda, atractiva i inconfusible de maria antònia mendes (a naifa, señoritas)
5 cara de espelho - paraíso fiscal · cara de espelho 2o24

the happy mess la banda del periodista miguel ribeiro presentà en agost el seu cinquè treball de llarga durada amb cançons lleugeres i fresques, pròpies de l'estiu
a finals de setembre seran a lisboa i porto per a concerts gratuïts, seguits d'una gira nacional
miguel ribeiro, (veu i guitarra), afonso carvalho (guitarra), hugo azevedo (bateria), joão pascoal (baix), maria luísa (veu) i paulo mouta pereira (tecles)
6 the happy mess - és a minha humana · horas dias meses anos, 2o24
en el tema "ghetto of peace", publicat esta setmana a les principals plataformes digitals, luca argel, sara yasmine (sopa de pedra, retimbrar), nuno prata (ornatos violeta, cara de espelho) s'han unit a homem em catarse per celebrar qualsevol reducte de pau on ballar lliurement i abraçar a qui vingui. encara hi ha esperança en aquest gueto, on no ens tallen les ales i l'economia és obrir cors. "gueto da paz", com "o tempo vem atrás de nós" i "hipoteca", formaran part del nou i eclèctic disc catarse natural
7 homem em catarse - gueto da paz · catarse natural, 2o24
júlio pereira no necessita presentació... ha participat a gairebé un centenar d'àlbums siga com a instrumentista, orquestrador o productor
amb una vinculació íntima amb la carrera de josé afonso, a partir de finals dels anys 7o's, i ha firmat treballs conjunts amb pete seeger, kepa junkera, the chieftains...
rasgar el nou treball, sorgit d'un micromecenatge, es presenta en forma d'un disc llibre que descriu la trajectòria de la pràctica del cavaquinho, discografia júlio pereira:
1971, marasmo, amb petrus castrus
1972, tudo isto, tudo mais, amb petrus castrus
1973, acid nightmare, amb xarhanga
1973, great goat, amb xarhanga
1973, mestre, amb petrus castrus
1975, bota-fora, amb xarhanga
1976, fernandinho vai ó vinho
1978, lisboémia
1979, mãos de fada
1981, cavaquinho
1983, braguesa
1984, cadói
1986, os sete instrumentos
1986, portugal
1987, miradouro
199o, janelas verdes
199o, o melhor de júlio pereira (recopilació)
1992, o meu bandolim
1994, acústico
1995, lau eskutar, amb kepa junkera
2oo1, rituais
2oo3, faz-de-conta
2oo7, geografias
2o1o, graffiti
2o14, cavaquinho.pt llibre cd
2o17, praça do comércio
2o24, rasgar
8 júlio pereira - terra d'água · rasgar, 2o24
el guitarrista i compositor antónio chainho acaba de terminar la seua carrera als 86 anys, fent un últim espectacle la setmana passada, a lisboa, una decisió que va justificar perquè “va experimentar dificultats per tocar algunes cançons”
l'espectacle de comiat des de l'escenari, “lisboa saudade”, el 13 de setembre a la praça do município, a lisboa, amb carminho i antónio zambujo, la seua deixeble marta pereira da costa, el quartet de cordes naked lunch i els seus músics habituals, ciro bertini, al baix i acordió, i tiago oliveira, a la viola.
també es presentà la seua biografia, “o abraço da guittarra”, escrita per moema siva
amb uns 6o anys de carrera, chainho va dir que un dels motius que el va portar a prendre aquesta decisió va ser quan va notar problemes amb el dit índex de la mà dreta, "que és la base per tocar"
“en les coses que vaig aprendre dels grans guitarristes, en les més complicades, ja sento una certa dificultat”, deia l'autor de “voando sobre o alentejo”, comparant els dits d'un guitarrista amb les cames d'un corredor. " estic sentint els problemes de fregar els 9o anys"
antónio chainho va néixer el 1938 a s. francisco da serra, a santiago do cacém, i va aconseguir la proesa d'enregistrar un disc, “o abraço da guitarra”, després dels 85 anys
“no conec ningú que enregistrés després dels 6o anys, carlos paredes encara intentava gravar, i en relació a la resta de guitarristes, no conec ningú que enregistrés després dels 8o”, ha dit.
antónio chainho va recordar els primers passos que va fer per aprendre la guitarra portuguesa, el seu instrument preferit, com a objecte de joc, també sota la influència del seu pare “que tenia dits magnífics”, combinant la seua “bona oïda musical”, escoltant el melodies que el va escoltar a la ràdio, pels que va anomenar els seus mestres, armandinho, raul nery, jaime santos, entre d'altres.
“sempre escoltava la ràdio, tenia bona oïda, i recorde que tocava amb els meus amics i, de sobte, havia escoltat un programa el dia abans i vaig intentar reproduir allò que havia sentit, i el meu pare, que tocava les modinhas populars, de vegades em deia 'oh fill, no hi ha manera de fer-ho', jo intentava explicar-li com podia, però sempre va ser una molt bona ajuda que vaig tenir del meu pare, que tenia la capacitat de tocar certes coses, que després vaig començar a fer”
el servei militar obligatori el va fer a lisboa, on va entrar en contacte directe amb l'escena fadista, "debutant" a mitjans dels anys 6o, en una casa de fado de la praça do chile, on encara tocava "vestit de soldat" amb gran éxit
va fer el servei militar a moçambic, i va tornar quan va conèixer el seu carlos gonçalves (1938-2o2o), autor de les cançons “lavava no rio, lavava” o “lá vai maria”, escrites i creades per amália rodrigues.
carlos gonçalves el va convèncer perquè ocupés el seu lloc a la casa de fado retiro da severa, on va romandre uns sis mesos, i després es va traslladar al restaurant o folclore
el restaurant tancava a le